Xerrada de Francisco Beltran Llavador

 

El dia 19 de desembre hem tingut l’oportunitat de escoltar i participar en la xerrada de Francisco Beltràn sobre quin és el paper de l’escola i dels pares en el sistema educatiu. Les conclusions més importants foren dos.

1a El paper de l’escola és crear les condicions necessàries per què el xiquet/a puga aprendre i sempre tenint en compte que no l’hem d’ensenyar (ensinistrar) sinó procurar que ell aprenga.

2n El paper dels pares és fer-li entendre al xiquet/a que sempre tindrà al seu costat una persona adulta que l’acompanyarà en el seu procés de maduració oferint-li allò que necessite per créixer. I dins del seu creixement està tot allò relacionat en el seu aprenentatge. 

 

[@more@]

 

Qui és Francisco Beltràn?
Segons ens contà és sobretot un treballador, un mestre que ha exercit en primària i secundària tant en el sector públic com en el privat. I ara segueix sent mestre dins de la Universitat de València per a joves aprenents de pedagogia. Podeu trobar algun article escrit per ell en els següents enllaços

 

HANNAH ARENDT Y JOHN DEWEY: SOBRE LO PÚBLICO Y LA EDUCACIÓN

La democracia escolar: lugares y efectos del poder en
las organizaciones educativas y su gestión

Algunas claves para aproximarse a la situación de la formación docente en la España actual 

 

I si en voleu més escodrinyeu per Internet  Clucar l'ull que també és bonic.

La xerrada anava a parlar en principi del paper dels llibres de text i els deures en el sistema educatiu.

La xerrada per contra va esdevindre en la visió personal de Francisco Beltàn evers el sistema educatiu i degut al temps els aspectes més concrets referents al tema de llibres i deures va quedar més escàs. No obstant si que ens va llançar algunes idees.

Sobre els llibres de text

    Els llibres de text són un més de les múltiples eines d’aprenentatge. Utilitzar llibres de text no és dolent en si ni és bo tampoc per si. El que hem de fer és fer cas a les necessitats en cada moment i el que no hem de fer i això va ser una idea força, és fer que el llibre de text siga l’eina principal d’aprenentatge ja que l’únic que pot  fer és restringir el camp d’aprenentatge. No oblidem mai que l’existència dels llibre de text canviants cada 2 anys no  es més que un gran negoci editorial. I tampoc que les eines de coneixement en el món de Internet són cada vegada més grans

Sobre els deures:

    Els deures no són solament fer el mateix que s’ha fet en l’escola. Deures també és portar botelles de plàstic buides a l’escola, llegir un conte etc.
El què és important és que si hi ha deures responguen a les expectatives dels xiquets de què són els deures i que no siga vist com una obligació sense la qual puga recaure en ell algun tipus de reprovació.
Els pares també contribuïm a l’educació dels xiquets/tes ajudant-los en la seua formació que no sols és l’acadèmica. Els pares podem fer entendre als fills que s’ha d’anar agafant responsabilitats en la vida i que cada vegada ú s’ha de responsabilitzar de més coses. Però això no sols en el possible treball de l’escola per a casa sinó en treballs propis de la casa i de la vida com fer-se el llit, parar taula, arreplegar-se els joguets de terra etc. i sempre tenint en conte la seua edat.

Aquest resum de la xerrada no se si ben fet o mal fet l'ha fet 

Manel Faus  



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.